lunes, 6 de junio de 2011

EL VALOR DEL QUE MENGEM


Avui en dia tenim una gran varietat i quantitat d’aliments al nostre abast de qualsevol procedència i temporada. Per citar alguns exemples, ara podem menjar tomata durant tot l’any o menjar fruits procedents de l’altra punta del món com la papaia i el mango.

Aquesta situació que podria considerar-se un gran avenç de la humanitat ens ha ocasionat nombrosos problemes dels quals sovint no som conscients:

Mala gestió de l’abundància: Sobrealimentació, atesa la gran varietat i disponibilitat d’aliments, freqüentment mengem més del que el nostre cos necessita. A més, no sempre ho fem de manera equilibrada cosa que ocasiona greus problemes sobre la salut.
- Dèficit d’aliments en altres indrets:

Sobreexplotació dels recursos: L’actual model alimentari està basat en el transport, la majoria dels aliments recorren milers de quilòmetres abans d’arribar a la nostra taula, amb la consegüent emissió de CO2 .
La intensificació de l’agricultura i la ramaderia ha obligat a l’ús de substàncies químiques (fertilitzants, pesticides, herbicides, antibiòtics, hormones, etc.) que deixen residus tant al medi (al sòl, l’aigua, l’aire...) com als aliments que ingerim.
- La sobreexplotació de l’aigua dolça destinada a cultius intensius industrials està assecant els principals rius del món i les terres fèrtils del planeta cada vegada estan més amenaçades per l’erosió que genera una producció desmesurada.
Mentre a Europa les zones agràries cada vegada més se substitueixen per zones industrials, a l’Amazones,
cada any cremen milers d’hectàrees per guanyar terreny a la selva i cultivar així més terra.


Problemes socials: L’augment de producció i el lliure mercat ha ocasionat una caiguda en el preu dels productes de primera necessitat. Això fa que cada vegada més les rendes dels agricultors, ja agreujades per la dependència dels inputs (químics, maquinària o llavors) que els hipotequen les collites, minvin. A la vegada, la tecnologia intensiva substitueix els treballadors del camp. Molts d’ells, davant aquesta situació, s’han vist obligats a deixar la terra i els pobles i anar a les ciutats per trobar altres alternatives de vida. Això ha ocasionat el despoblament de moltes zones rurals i el creixement desmesurat de les ciutats que cada vegada més acumulen pobresa en les seves perifèries.
. Desigualtats entre països, mentre una petita part de la població (una cinquena part) té un excés d’alimentació, la resta no en té suficient. Paradoxalment molts d’aquests països pobres es dediquen a conrear monocultius (que en la majoria d’ocasions ni tan sols tasten) que es dediquen a l’exportació a altres països, com és el cas de la soja, el cafè o el cacau.
- Evidentment no hem elegit que les coses siguin així, però sí que està a les nostres mans elegir un altre model alimentari més saludable, sostenible i socialment just.


Cada dia, l’Estat espanyol importa 330.000 kg de pollastre (21.000 kg procedents del Brasil) i n’exporta 205.000; importa 220.000 kg de patates de la Gran Bretanya i n’exporta 72.000 al mateix país. De la mateixa manera, l’Estat espanyol importa 3.500 porcs i n’exporta 3.000.

Reflexió

Segons l’estudi recent “Anglaterra i Gal·les es converteixen a l’agricultura ecològica: quant menjar podríem produir?” realitzat per la Universitat de Reading (El Regne Unit) i realitzat per encàrrec de la Soil Association: “el descens de la producció podria no ser tan acusat, i l’augment de la mà d’obra al sector agrícola seria superior al que s’ha vingut tenint en compte”.

Segons afirma Peter Melchett, director d’estratègia de la Soil Association: “si volem continuar menjant enormes quantitats de pollastre, porc i productes lactis barats, així com altres aliments que es produeixen en massa, l’agricultura ecològica certament no estarà a l’altura. Però aquesta dieta tindrà unes conseqüències tremendes per a la salut de la humanitat i ens portarà enormes costos humans, econòmics i mediambientals”.


Què podem fer?


Consumir productes de sistemes de producció sostenibles, respectuosos amb l’entorn, com la producció integrada, ecològica o biodinàmica.
En segon lloc, consumir producte local, procedent d’un circuit de comercialització curt.
A la vegada comprar en centres on no hi hagi un excés d’intermediaris i on es conegui que es respecten els drets dels agricultors/es, fer una compra directa a productors (mercats, cooperatives) o bé comprar en botigues que respectin criteris mediambientals i socials.
En quart lloc, consumir productes de temporada recuperant així la cultura culinària i genètica de la nostre terra.

És necessari reflexionar una mica sobre l’impacte del nostre model de consum, ser crítics i intentar fer petits canvis, com per exemple:

- Fixar-nos en la procedència d’allò que comprem, prioritzant sempre el producte de proximitat.
- Comprar en botigues de barri, mercats locals, agrobotigues, etc.
- Una altra opció és formar part d’una cooperativa de consum, que se subministra directament dels productors locals.
- Comprar directament al productor. Hi ha productors que ofereixen el seu producte en lots (verdures, cistella variada, etc.) que són lliurades directament al domicili del consumidor.
- Si malgrat tot hem de recórrer a supermercats, tria aquells que respectin criteris mediambientals i socials.


Informació del llibret "Pensem el que mengem?" publicat pel Consell Comarcal de l'Urgell.

No hay comentarios: