lunes, 16 de mayo de 2011

LA CUINA MACROBIÒTICA I ECOLÒGICA



El tema de sempre és: sóc o no coherent amb el que penso? La coherència avui en dia, ecològicament parlant, no és feina fàcil, perquè molts aspectes del nostre entorn ens impulsen a prendre el sentit contrari. Però si estem disposats a iniciar un canvi, podríem començar per fer un petit viatge per la cuina de casa a veure què hi trobem i com podem millorar.

1. Zona rebost

Hi hauríem de tenir aliments frescs sense envasar, comprats al mercat del barri o a pagesos/es de la zona que sabem que utilitzen tècniques respectuoses amb el medi. Potser també fruites i verdures del temps de la cooperativa de consumidors ecològics més propera de casa (si no n’hi ha cap podem pensar en muntar-neuna si hi ha quòrum), productes en envasos retornables o de vidre, cereals, llegums, sucre del comerç just i, per exemple, sal a granel –comprar quantitats grans a doll sempre surt més econòmic i no generem tants residus.


El producte fresc s’ha de conservar a la nevera, que és un dels electrodomèstics que gasta més energia; cal, doncs, que estiguem ben informats dels models més eficients.

Petits ecohàbits:


-- Hem de fer una bona gestió del que comprem, guardant cada producte de forma pràctica i visible.
A l’hora de comprar, tinguem present que massa producte fresc se’ns pot fer malbé.
-- Alguns aliments els podem comprar en envasos més grans per tenir-ne per tot l’any sense cap problema (estalviarem diners i envasos!). En qualsevol cas, sempre es pot compartir amb amistats i familiars.
-- Les cooperatives de consumidors ecològics sens dubte són una bona proposta si tenim un esperit social obert i tenim ganes d’una major implicació.
-- A l’estiu, els cereals i les llavors fàcilment es fan malbé; si els guardem a la nevera en recipients hermètics, se’ns conservaran tota la temporada.
-- Procurem no tenir la nevera massa buida, un volum òptim ens ajudarà a retenir el fred.
-- Si traiem el menjar del congelador un dia abans del que el necessitem, podem aprofitar per descongelar-lo a la nevera. Així també estalviem energia, aprofitant el fred que va desprenent.

2. Zona cocció

Primer de tot hem d’escollir la millor cuina, energèticament parlant. Hi ha molt models, però podem classificar-les en dos grans grups: elèctriques i de gas.

La més respectuosa amb el medi és la cuina de gas, sempre que ens assegurem que la casa estigui ben ventilada per alliberar els gasos tòxics contaminants que desprèn quan està cremant. Si optem per les cuines elèctriques, millor escollir les noves halògenes o d’inducció magnètica que no pas les antigues vitroceràmiques, que escalfen a partir de làmpades halògenes de quars. En qüestió de forns, com en les cuines, la millor inversió són els de gas.

Les formes de cuinar també ens ajudaran a ser més ecoeficients. La principal i més senzilla seria provant de cuinar més. Ens estalviaríem comprar menjar precuinat i envasos. Cuinar de manera sostenible passa no només per utilitzar producte ecològic, sinó també per emprar mitjans respectuosos. Fer una bona tria en olles per cuinar és una bona inversió.

N’hi ha que ens ajudaran a cuinar més ràpid, per tant a rendibilitzar energia fòssil, com ara l’olla a pressió -que permet reduir fins a un 75% el consum energètic-, o la Hotpan10 -una olla que funciona amb escalfor retinguda.

Hotpan / Hotpot

El grillgàs funciona sobre un foc de gas, fa la funció de forn i permet cuinar diverses coses alhora. I per qui tingui un balconet –no ha de ser massa gran- i ganes de provar experiències ecològicament transformadores, pot cuinar sense electricitat ni gas: un forn solar té molts avantatges perquè podem deixar el menjar fent-se al matí -només l’hem de deixar ben orientat- i tenir-lo a punt per consumir a l’hora de dinar. Hi podem cuinar des d’un peix a unes magdalenes. No és més que una caixa que reté l’escalfor del sol. Funciona per acumulació, atrapa l’energia solar a través de l’efecte hivernacle i pot arribar a temperatures entre els 80 i els 160ºC. Si a més tenim un terradet o un balcó gran ben orientat, podem cuinar amb una cuina parabòlica12, que funciona per concentració i pot arribar a temperatures de més de 200ºC. Podrem gaudir d’un bon arròs, unes patates fregides o un bon pa de pessic!

Petits ecohàbits:


-- Utilitzem una mida de recipient d’acord amb el fogó que fem servir.
-- Procurem que la proporció del menjar que cuinem sigui adequada amb el recipient.
-- Baixem la flama si supera la mida del recipient.
-- Mirem que no hi hagi corrents d’aire que dificultin la combustió.
-- No obrim la porta del forn si no és realment necessari.
-- Utilitzem utensilis de qualitat: els de base gruixuda, un cop calents, mantenen més l’escalfor i podem cuinar a temperatures més baixes.
-- Bullim en poca aigua i recordant que, un cop ha arrencat el bull, podem baixar el foc al mínim necessari.
-- Tapem els recipients: estalviarem fins a dos terços d’energia.

3. Zona de rentat

Un dels problemes mediambientals més greus és la contaminació de les aigües, i encara que pensem que les nostres “petites accions” no són significatives, un bon sabó a l’hora del rentat pot ajudar a generar petits- grans canvis. Hauríem de comprar productes detergents amb l’etiqueta ecològica.
Si optem per rentar a màquina, també cal fer una bona tria: un rentavaixelles eficient classe A o bé un rentavaixelles amb l’etiqueta ecològica, ens pot ajudar a estalviar aigua i energia.

Per tenir més informació sobre les etiquetes ecològiques o l’etiqueta energètica.


Petits ecohàbits:

-- Dosifiquem bé les quantitats de sabó i evitem l’excés d’escuma. Així evitem un alt consum d’aigua per esbandir i economitzarem amb sabó.
-- Si tenim un pot amb una dissolució de sabó més aigua, rendibilitzarem el consum de detergent.
-- Posem a les aixetes un reductor de cabdal per estalviar aigua.
-- Engeguem el rentavaixelles només quan estigui ple.
-- Si vivim sols i no embrutem gaire plats, cal pensar en un rentavaixelles petit. Gairebé tota l’electricitat consumida serveix per escalfar l’aigua. Quan més petita sigui la capacitat de l’aparell, menys aigua calenta necessitarà.
-- Cal posar la dosi de sabó justa i utilitzar els programes més curts.
-- Podem deixar assecar els plats a l’aire deixant la porta oberta, en lloc d’utilitzar el programa d’assecar del rentavaixelles.

4. Zona residus


La millor forma de gestionar els residus és no generant-los o minimitzant-los al màxim. Els que no puguem evitar, però, els hem de separar per al seu posterior reciclatge: fracció orgànica, plàstic, vidre, paper i rebuig. És difícil trobar algú en la nostra comunitat que no sàpiga com funciona el reciclatge de residus, però tot i així encara hi ha moltes cases on no es fa i moltes més on no es fa correctament. Si separem les deixalles a casa nostra, estem permetent l’aprofitament dels materials que llencem. Per exemple, si destriem correctament la brossa orgànica, podem obtenir un compost per alimentar de nou la fertilitat de la terra.

L’oli vegetal de cuina usat és un dels residus més problemàtics i perillosos per al medi ambient dels que generem a casa. Aquest oli pot procedir de les restes d’un fregit, d’una llauna de conserves, etc. Un litre d’oli abocat a l’aigüera pot contaminar fins a 100.000 litres d’aigua potable.

Petits ecohàbits:

-- No aboquem l’oli per l’aigüera, ni posem paelles o cassoles brutes d’oli a la pica per rentar. Assegurem-nos abans de netejar-les amb un paper de cuina que després tirarem a la fracció orgànica.
-- Cal tenir un envàs només per anar-lo omplint amb oli usat, i quan el tinguem ple, dipositar-lo a la deixalleria municipal.
-- Si anem a comprar amb carretó, cistell, etc., no caldrà que agafem bosses de plàstic en els mercats.
-- Portar sempre una bossa de roba plegada a la butxaca o bé a la bossa de mà és molt útil per a les compres inesperades.

Font d'ínformació:

10 www.terra.org/html/s/producto/3/magatzem/sprc_158.php
11 www.terra.org/html/s/sol/cocina/infotecnica/funcionamiento.html
12 www.alsol.es/alsol14.html y http://www.alsol.es/k10.html

http://entrepobles.vilaentitats.cat/Home/_H4QS29qxa73QYmcfg3kHnYspFhlm95l35Oi4OexsXD6h0MQ1VjgmBw